Passar, en menys de quatre segles d’història d’un Estat absolutista que s’explica amb la frase “l’état c’est moi” atribuïda al rei Lluís XIV de França a un Estat on tots i cadascun dels seus ciutadans pugui dir “l’estat és nostre”, és una ràpida evolució en termes històrics. Però aquesta frase, aquest concepte, ha d’impregnar totes les estructures i el funcionament d’aquest estat.
Destil·lar aquest concepte ens ha de portar a dir que l’Estat està supeditat a la societat que l’ha constituït i, per tant, que la societat –en el seu conjunt- és preeminent en relació a l’Estat. Vist així, una Constitució pren un altre sentit i, sobretot, ha de definir sobretot el marc de convivència –la Carta de ciutadania– del que es dota la societat i,com a molt, ha de dibuixar les estructures bàsiques de l’Estat i els valors ètics sobre els que s’ha de basar el seu funcionament. [Vots: 1 Puntuació: 5]Heu d'iniciar la sessió per votar
Feu un comentari
1 Comentari al tema "Tema 61402 – L’Estat és nostre"
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Aquesta és la conditio sine qua non. Sense aquest canvi, tot u gir copernicà, les persones no tenen l’incentiu bàsic de comportar-se com a ciutadans madurs a favor del bé comú. Això vol dir no estafar hisenda, rebitjar radicalment tota mena de corrupció, etc.