Tema 10219 – Capitalisme d’estat

Els efectes d’aquest capitalisme d’estat són molt semblants, per no dir idèntics, als produïts pel capitalisme  “occidental o liberal-privat”, tant pels habitants dels mateixos països com per a la resta de països subdesenvolupats. Per una banda, l’enorme demanda de matèries primeres de la Xina, des d’energia a aliments, ha permès la prosperitat relativa dels països exportadors, a l’Amèrica del Sud, l’Àfrica o Rússia. La prosperitat econòmica global dels darrers anys s’ha repartit de forma molt desigual, de manera que s’han creat unes elits que han acumulat grans riqueses mentre la major part de la població s’ha mantingut en uns nivells de pobresa que contrasten cada cop més amb el nivell econòmic de les classes dirigents. L’exemple més clar potser és el de Rússia, país en que les doctrines liberals que van seguir a la dissolució de l’URSS van portar a la pobresa a la major part de la població, fet que contrasta amb l’evolució xinesa i que, en certa mesura, dóna arguments a les elits dirigents de la Xina per prosseguir amb l’aplicació del seu capitalisme d’estat. Un capitalisme que, a més de desigualtats, genera greus problemes: corrupció, autoritarisme, manca de transparència i de participació democràtica, com també passa al Vietnam.

Per a alguns teòrics, aquesta formulació de capitalisme d’estat i de manca de democràcia interna, almenys tal com s’entén des dels estats democràtics occidentals, és l’evolució de les idees comunistes -sorgides en la segona meitat del segle XIX- per adaptar-se a l’actual situació mundial i per poder competir en condicions d’avantatge amb els poders financers i les grans corporacions industrials i tecnològiques del món occidental.