L’èxit més gran de la globalització ha estat treure a centenars de milions de xinesos de la pobresa. Però l’espectacular industrialització de l’economia xinesa de les darreres dècades no és el resultat de les tesis neoliberals sinó el resultat d’un sistema mixt d’economia en el que les empreses privades estan sotmeses a la direcció estatal i, en la majoria de casos, participades de forma majoritària pel mateix estat. Aquest sistema, que alguns analistes assimilen a una nova formulació del capitalisme d’estat practicat en la URSS durant dècades, manté les regles econòmiques i financeres bàsiques del capitalisme però explica la manca de regles democràtiques per justificar l’eficiència del sistema en la recerca del bé comú, de la prosperitat econòmica del país. I ho fa just quan sembla que el capitalisme “occidental o liberal-privat” està en ple declivi, actuant-hi en competència directa i en el seu propi terreny. De fet, la xinesa, sembla una oportunitat perduda per implantar un nou capitalisme, diferent del capitalisme privat-liberal i del capitalisme d’estat: el capitalisme comunitari.
El cas xinés és, avui, el més conegut per tothom, però hi ha exemples menys sorollosos de països molt més petits, com ara Singapur, que des de la democràcia liberal, o formal, practiquen polítiques econòmiques que també poden qualificar-se de capitalisme d’estat, amb clares ingerències de l’estat en el funcionament econòmic del país que es justifiquen per la ràpida expansió econòmica del país des de la seva independència fa 50 anys i per una renda per càpita de les més altes del món. [Vots: 0 Puntuació: 0]Heu d'iniciar la sessió per votar
Feu un comentari
1 Comentari al tema "Tema 10218 – Sistema mixt d’economia"
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
No oblidem la Índia! Té gairebé la mateixa població que la Xina, ha patit igual o més fam i desastres socials durant el segle XX, i tanmateix ha assolit uns resultats com a mínim comparables als xinesos.