Fins el darrer terç del segle passat la situació mundial era d’escassetat. Els avenços tecnològics han permès incrementar de tal manera la producció que, des de fa unes dècades, vivim en un món en el que moltes de les crisi són degudes, no a la manca de producció, sinó als seus excedents (incloent-hi els alimentaris). Tanmateix és evident que en un planeta finit no és possible el creixement sense límits. El creixement no és una finalitat en ell mateix, sinó que ha de ser un instrument al servei de les persones, al servei de la millora del benestar global.
No es pot retornar als esquemes de fa 70 anys, perquè els problemes no són els de la Gran Depressió, sinó els ja esmentats: explosió demogràfica, globalització, impacte en la biosfera, desigualtats socials, canvis culturals. I aquest canvi necessita unes bases intel·lectuals tant o més sòlides que les que van proporcionar Marx, Keynes i els seus respectius deixebles. [Vots: 1 Puntuació: 5]Heu d'iniciar la sessió per votar
Feu un comentari
1 Comentari al tema "Tema 10205 – Un planeta finit i un creixement sense límits"
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.