Al segle XIX, el progressisme democràtic i el socialisme van saber dibuixar uns escenaris de l’evolució de la Humanitat que ja no serveixen per explicar els canvis que s’han produït en els darrers vint o vint-i-cinc anys i, per tant, es mostren incapaços de dibuixar uns nous horitzons de prosperitat, igualtat i justícia social. Sense aquest horitzó -a 50 o 60 anys vista- d’un futur alternatiu al que està dibuixant el neoliberalisme i la pitjor versió del capitalisme d’estat, les anomenades forces progressistes cauen en la defensa d’interessos parcials i locals a curt termini. No poden oferir una governança mundial diferent a l’actual i el seu projecte es confon cada cop més amb el de les forces conservadores. [Vots: 0 Puntuació: 0]Heu d'iniciar la sessió per votar
Feu un comentari
Sigues el primer a deixar un comentari!
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.