Tema 10252 – Resposta global pels nous reptes

D’altra banda, en les dues primers parts hem analitzat que estem assistint al naixement d’un nou ordre mundial. El que hem viscut després de la segona guerra mundial, caracteritzat per grans pactes entre classes socials i entre potències mundials, encara es pot considerar hereu de les revolucions ideològiques i tecnològiques del segle XIX, i va assolir cotes de desenvolupament i convivència desconegudes fins aleshores, per bé que lluny de ser satisfactòries. Però en les darreres dècades han confluït molts i molt diversos factors i circumstàncies que han capgirat la situació: l’explosió demogràfica, la perspectiva de l’esgotament de les energies fòssils a curt termini, les noves tecnologies (robotització, comunicació, informació…), l’esfondrament de l’anomenat socialisme real, el predomini del capitalisme neoliberal, financer i especulador, la progressiva concentració en poques mans d’informació confidencial de centenars de milions de persones,… Factors i circumstàncies que han conduit una globalització sense control democràtic dels fluxos de mercaderies, capitals i informació, a generar guerres i migracions massives, al creixement alarmant de les desigualtats socials (internes i externes), a una nova cultura de comunicació i intercanvi a través de les xarxes socials, al domini de l’economia i la informació per part de les grans corporacions multinacionals, a la implantació del pensament únic, a posar en perill la biosfera mateixa…

Hem vist igualment que la implantació accelerada d’aquest nou ordre mundial ha deixat perplexes i sense resposta les forces progressistes i l’esquerra política, i fins i tot els seus ideòlegs i pensadors, que en gran part havien pilotat l’ordre anterior, si més no des de l’hegemonia cultural i intel·lectual. El panorama de desercions, capitulacions o simples desaparicions és desolador, i més encara que la població desemparada busqui sovint refugi en alternatives contraproduents. Cal dir que també són apreciables els intents de reacció per part de la societat civil, d’organitzacions no governamentals o de múltiples iniciatives de resistència i denúncia des de plataformes col·lectives o grupals (intel·lectuals, activistes…), així com experiències polítiques alternatives de caràcter local o regional, amb èxits parcials apreciables. Però estem lluny d’una resposta global i organitzada des dels estaments progressistes, que probablement requeriria una prèvia identificació i caracterització dels subjectes i classes protagonistes.