L’eix bàsic en la construcció del nou país és aquesta radicalitat democràtica, de forma que sigui la ciutadania qui efectivament ostenti el poder de definir el seu futur. Un procés invers al que estem vivint els darrers anys, amb un greu retrocés en drets com el de representació i elecció, que semblaven pilars bàsics del model europeu. Els governs elegits democràticament veuen com les seves polítiques socials i econòmiques són condicionades i determinades per instàncies polítiques superiors o per superestructures tecnocràtiques no elegides (troika,…) o instàncies supraestatals fora de control democràtic (multinacionals, mercats financers,…), arribant a pressions directes sobre la mateixa configuració dels governs estatals. El fet és tant més alarmant quan en aquest cas no hi ha un reconeixement explícit del deteriorament, ni per tant una voluntat de revertir-ho. Ara com ara, la ciutadania no albira vies per democratitzar l’elaboració de les normatives bàsiques de la UE o l’elecció directa dels seus òrgans executius, condició necessària –encara que no suficient- per a recuperar la confiança en el projecte europeu. [Vots: 1 Puntuació: 5]Heu d'iniciar la sessió per votar
Feu un comentari
Sigues el primer a deixar un comentari!
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.