Congrés Participatiu Catalunya i Futur

Tema 10210 – Els perquès del fracàs del neoliberalisme

categoria

A Catalunya al món A.02 La construcció d'un nou paradigma A.02.1 Els grans corrents de pensament polític A.02.1.2 El neoliberalisme Temes

En aquest document només podem apuntar els principals trets del fracàs del neoliberalisme davant dels actuals reptes mundials:

 

  1. El neoliberalisme s’ha oposat a tota mena de polítiques demogràfiques al·legant que era un afer privat. Les Nacions Unides havien tractat el problema de l’augment demogràfic en conferències internacionals els anys 1974, 1984 i 1994. No arribaven a acords, tanmateix aconseguien que el conjunt de la Humanitat fos conscient del problema. La darrera Conferència celebrada a El Cairo es va centrar en la situació de les dones i la seva llibertat per decidir el nombre de fills. Aquesta orientació va alarmar els nuclis més reaccionaris del planeta, de manera que es va posar fi a les Conferències sobre la població. Des de 1994 la població mundial ha augmentat en quasi 2000 milions de persones.
  2. El neoliberalisme no ha permès millorar la situació de la majoria de la població mitjançant l’aprofitament de l’enorme onada de renovació tecnològica que han representat la microelectrònica en totes les seves aplicacions, des de l’automatització a la telefonia mòbil. Els enormes increments de productivitat que la revolució tecnològica ha generat no han repercutit en el benestar de la majoria de la població. Al contrari, l’increment de la precarietat laboral i de la desigualtat social ha provocat que, a bona part del món, les noves generacions tinguin unes perspectives de vida pitjors que els seus pares.
  3. La incapacitat del lliure mercat per resoldre l’impacte en l’activitat humana en la biosfera –que es va multiplicant de manera exponencial- és evident i alarmant. La desregulació de tota mena d’activitats i el pes de la recerca dels resultats trimestrals per incrementar les cotitzacions borsàries imposen les exigències del curt termini (en cap cas es contempla incloure l’import de les externalitats en els costos de producció) i fan impossible afrontar temes com la contaminació o el canvi climàtic que exigeixen regulació i estratègies a llarg termini. L’any 1930 Keynes preveia que els seus néts treballarien 15 hores a la setmana. El creixement de la producció és una necessitat del sistema econòmic vigent, que se centra en l’impuls de la demanda amb el pretext d’aconseguir la plena ocupació. Això comporta la incessant creació de noves necessitats artificials mitjançant la publicitat sense control de productes superflus, penalitza la reducció de la jornada laboral i ens aboca als pitjors escenaris mediambientals.
  4. L’increment de les desigualtats forma part de l’ADN del neoliberalisme, tant pel que fa a diferències entre països com a l’interior de cada societat. El model de globalització actual, sense cap tipus de control per part de poders democràtics, no crea una cooperació internacional per tal que tots els països puguin generar creixement endogen basat en les seves pròpies forces productives. Al contrari, es basa en invertir els excedents financers procedents de les desigualtats per implantar les grans empreses multinacionals en determinants països en vies de desenvolupament. Aquests països dependents, o bé subministren matèries primeres, o bé mà d’obra barata. D’altra banda l’acumulació descomunal de capital en poques mans, la seva desregulació i la seva circulació a escala mundial a la recerca d’oportunitats especulatives fa que el sistema monetari i financer sigui cada vegada més inestable, amb crisis més freqüents. I amb la perspectiva de l’estancament secular.
  5. La banalització de la cultura, derivada de l’impacte de la cultura audiovisual és indestriable del sistema neoliberal. L’utilitarisme, ideologia fundacional de les teories econòmiques neoliberals considera que la recerca individual del plaer forma part de la naturalesa humana. La cultura audiovisual actual basada en l’entreteniment perpetu és la màxima expressió d’aquesta visió i del sistema de valors corresponent. A més la publicitat sense límits envaeix tots els àmbits de la vida social i privada reduint els ciutadans a simples consumidors.
Valora:
[Vots: 0 Puntuació: 0]

Feu un comentari

2 Comentaris al tema "Tema 10210 – Els perquès del fracàs del neoliberalisme"

Notificació de
Ordenat per:   més nous | més vells | més votats
Re. 1994: El que descriu aquest paràgraf no és cap liberalisme, ni “neo” ni “arqueo”. Ans al contrari, és reaccionarisme pur i simple. Nega una llibertat tan elemental com és el control de la natalitat per part de les mateixes persones que són les úniques decisives a l’hora de “produir nous humans”, les dones. Re. 1995: Cal resoldre una pregunta bàsica – la competició irracional i sense regles propulsada per avarícia, és l’ADN del “neoliberalisme” (que com ja hem demostrat, de llibertat poc o res en té), o és l’ADN de l’ésser humà? És a dir, tenia raó en Hobbes… Més informació »;
Re. 1998: La banalització de la cultura és un problema de valors. Cal posar el coneixement (assolit amb esforç honest) i la cultura com a valors “ben vistos” socialment, tant si se’n obté benefici crematístic com si no. I a l’inrevés, cal denunciar i combatre activament la ignorància, la incultura i el frau que hi porta (els recents “màsters” de Madrid venen com un exemple perfecte aquí). Un simple exemple – fora bo tornar a adreçar-se en públic i formalment amb títols acadèmics a aquelles persones que els han assolit (els vertaders, s’entén; per exemple, “Dr. Carbonell” en lloc de… Més informació »;
wpDiscuz

Cerca

Estructura ponència