Després de la desaparició de la Unió Soviètica, Francis Fukuyama es va afanyar a proclamar el final de la història, sostenint que s’havia acabat la successió de modes de producció segons el materialisme històric. L’estat democràtic-liberal, la propietat privada dels mitjans de producció i l’economia de mercat era l’estadi darrer del progrés humà. La realitat és que les transformacions més importants de l’espècie humana han començat amb els reptes que hem enunciat en l’apartat anterior. Per primera vegada en mil milions d’anys una sola espècie, l’Homo sapiens, provoca una nova era geològica, l’antropocè, fet que trastoca tots els plantejaments ideològics precedents.
Els fets demostren la incapacitat del conjunt d’ideologies i interessos neoliberals per diagnosticar i afrontar els principals reptes als que ens enfrontem avui en dia. La tesi segons la qual la recerca dels interessos individuals, la cobdícia, genera per si mateixa -sense intervenció dels poders públics- el creixement econòmic, és falsa i aberrant. El postulat segons el qual el món marxa sol gràcies a les lleis del lliure mercat s’ha demostrat falsa en cada un dels reptes del segle XXI. [Vots: 0 Puntuació: 0]Heu d'iniciar la sessió per votar
Feu un comentari
1 Comentari al tema "Tema 10209 – El fracàs de les lleis del lliure mercat"
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Cal posar en pràctica allò aprés de la teoria de jocs. La civilització humana (i això inclou totes les esferes d’activitat i de pensament) és un joc de suma no zero. I en els jocs de suma no zero, cal identificar amb precisió en quines situacions és favorable competir, i en quines altres col·laborar.