Tema 10129 – Els grans mals d’Espanya

Espanya segueix patint grans mals:

1. El desequilibri econòmic: Espanya és un dels estats europeus on hi ha més grans fortunes i, alhora, una bossa de pobresa més important. L’oligarquia espanyola, que gràcies a les privatitzacions del PP es va apoderar de les grans empreses estatals, ha optat per una expansió internacional centrada en els sectors sense tecnologia com les finances, les telecomunicacions, l’energia, etc. Aquesta internacionalització no crea llocs de treball al país, ni permet afrontar la globalització productiva.
2. La manca de polítiques redistributives d’una certa entitat i l’enorme frau fiscal que subsisteix, com demostren la gran quantitat de comptes en paradisos fiscals.
3. S’han incrementat les desigualtats de renda a escala territorial i no s’han creat les condicions per tal que cada territori generi els recursos econòmics que necessita. La política redistributiva que ha extret rendes de les zones més productives no ha incrementat la capacitat productiva de les zones receptores.
4. Els antagonismes estructurals entre Catalunya i Espanya s’han accentuat amb la moneda única i la globalització. Catalunya, sense disposar de les inversions necessàries en infraestructures i recerca científica i sense política industrial, ha fet un enorme esforç per fer les seves empreses per competitives a escala internacional. Una revolució silenciosa ha permès que les empreses catalanes exportin el 25% del total espanyol.

Les desigualtats socials: L’Estat Espanyol ha patit la crisi econòmica més greu d’Europa, només superada per Grècia en taxes d’atur i retallades públiques. L’única sortida de l’oligarquia espanyola ha estat la devaluació interior, portada a terme amb la reforma laboral. Aquesta ha implicat la precarització dels llocs de treball, la retallada dels salaris i les condicions laborals, la retallada de l’Estat del Benestar.