Congrés Participatiu Catalunya i Futur

Tema 10216 – Els canvis en les comunicacions

categoria

A Catalunya al món A.02 La construcció d'un nou paradigma A.02.1 Els grans corrents de pensament polític A.02.1.3 Els corrents progressistes i socialistes Temes

D’altra banda la irrupció de nous mitjans de comunicació com la ràdio i la televisió van tornar obsoletes la gran quantitat de revistes i diaris locals, regionals i estatals que tenien les seccions sindicals o eren de partits progressistes, Casals del Poble, etc. Els nous mitjans audiovisuals, o bé eren i són propietat de grans corporacions o bé públics de l’administració central.

Fins al desplegament d’Internet i les xarxes socials, la comunicació ha estat monopolitzada per les grans empreses multimèdia. I els partits progressistes amb responsabilitats de govern han renunciat a crear xarxes comunicatives pròpies i han acceptat una posició subalterna respecte dels mitjans de comunicació de masses de les grans corporacions.

 

Aquest camí els ha portat a desenvolupar estratègies polítiques basades en la mercadotècnia (enquestes, agències de publicitat, assessors d’imatge, etc.). El resultat ha estat una imatge política molt similar al de les forces conservadores, fins al punt d’esdevenir quasi indestriables.

 

En definitiva el sistema creat per les forces progressistes dels països occidentals en acabar la II Guerra Mundial va col·lapsar i aquestes no van ser capaces ni de reformar-los, ni de proposar una alternativa a les mesures acordades en el«Consens de Washington» de la dècada de 1980 i que han esdevingut hegemòniques des del triomf de Margaret Thatcher el 1979 i de Ronald Reagan el 1981

Valora:
[Vots: 0 Puntuació: 0]

Feu un comentari

1 Comentari al tema "Tema 10216 – Els canvis en les comunicacions"

Notificació de
Ordenat per:   més nous | més vells | més votats

No hi ha cap raó ni excusa vàlida per a acceptar la posició subalterna en la xarxa de comunicacions. Avui en dia, és més fàcil i barat muntar una plana web que una impremta de ciclostil. I s’arriba a molta més gent. Només és qüestió d’utilitzar les “armes de l’adversari” (mercadotècnia etc.) per a assolir els objectius propis. Els bons resultats que els catalans ara mateix estem obtenint en la batalla per a l’opinió pública internacional en són una bona mostra i exemple a seguir.

wpDiscuz

Cerca

Estructura ponència