En ple segle XXI, per fer front als reptes que tenim plantejats i després de tot el que s’ha dit en els capítols anteriors, sembla inqüestionable que cal repensar el paper dels estats, la seva dimensió i la seva estructura.
Els estats moderns, tal com els coneixem, responen sobretot a les circumstàncies econòmiques, polítiques, militars,… de l’època en que van ser creats i avui, en general, pateixen moltes tensions internes i externes provocades per desajustaments de tipus molt divers. La democratització de les institucions polítiques dels estats del primer món i, sobretot, el sufragi universal com a sistema d’elecció dels membres dels Parlaments d’aquests estats, s’ha anat produint a partir de finals del segle XIX i, sobretot, al llarg del segle XX. En molts casos, però, el dret de vot de les dones o de minories racials ha arribat molt després de l’entrada en funcionament del dret de vot dels homes. De ben segur que la democratització, l’accés al coneixement i a la informació de la majoria de la població d’aquests països són les principals causes que han portat al qüestionament del paper de l’Estat i del seu funcionament. [Vots: 0 Puntuació: 0]Heu d'iniciar la sessió per votar
Feu un comentari
Sigues el primer a deixar un comentari!
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.