Tots els països que, en els moments més dramàtics, han estat capaços de crear forts consensos sobre el futur han assolit grans avenços en el progrés i la justícia social en els anys següents a la victòria. L’exemple paradigmàtic és el Govern d’Unitat entre conservadors, liberals i laboristes, presidit per Winston Churchill, per guanyar la II Guerra Mundial. Mentre es lliuraven ferotges batalles i es patien cruels bombardeigs diferents comissions elaboraven els plans per a la pau. A més dels plans sobre el nou ordre econòmic mundial a càrrec de John Maynard Keynes, William Beveridge va elaborar els informes sobre l’Estat del Benestar que porten el seu nom. En ells es van posar els fonaments de la Seguretat social per garantir la jubilació, l’assistència mèdica i cobrar les prestacions de l’atur a tot ciutadà del Regne Unit. I es van implantar a partir de 1945, amb un consens social que es va mantenir, amb el suport de conservadors i laboristes, fins a l’arribada al poder de Margaret Tatcher.
Un altre exemple, a casa nostra, el proporciona el Congrés de Cultura Catalana de 1977 que va posar en comú les bases de la política educativa de la Generalitat autonòmica. S’hi van defensar les posicions dels dos grans corrents pedagògics existents: per un costat el moviment de «Rosa Sensat» que posava l’èmfasi en l’escola pública per evitar la divisió dels nostres infants. De l’altra el DEC (Delegació d’Ensenyament del català) d’Omnium que insistia en la normalització de la nostra llengua a l’ensenyament. La fusió de les dues tendències va ser la base de la política educativa, que incloïa la immersió lingüística, que ha mantingut un fortíssim consens a la societat catalana. [Vots: 0 Puntuació: 0]Heu d'iniciar la sessió per votar
Feu un comentari
1 Comentari al tema "Tema 10248 – A la recerca de grans consensos sobre el futur"
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.