Tema 51203 – Una nova cultura política

Tot comença, com sempre, per un important canvi de mentalitat que permeti construir una nova cultura política que, entre d’altres, es fonamenti en elements com els següents:

1. La pròpia societat, en aquest cas la catalana, es la que es dota de les organitzacions polítiques, econòmiques i socials per desenvolupar totes les activitats que necessita per al seu progrés cultural, econòmic, social, ètic i moral.
2. L’Estat és l’instrument del que es dota una societat cohesionada, democràtica, oberta, moderna i preparada, per a regular, gestionar i fiscalitzar totes les activitats públiques, els serveis que conformen l’estat del benestar -amb criteris de justícia social, equitat i equilibri amb la natura- i per impulsar i desenvolupar les relacions internacionals, basades en la igualtat, la cooperació i la pau. En aquest sentit, cada ciutadà s’ha de poder fer seva la frase “l’Estat sóc jo”.
3. Els serveis públics que conformen l’estat del benestar –salut, educació, habitatge, treball, lleure i prestacions socials- han de ser gestionats, prioritàriament, per organitzacions sorgides de la mateixa societat –empreses del segon i tercer sector- altament especialitzades, a partir de concursos públics d’alta transparència que garanteixin la millor relació qualitat/cost.
4. Els ciutadans han de conèixer, en tot moment, el cost directe dels béns i serveis que consumeixen i els impostos o taxes que els graven. Per tant, tots els serveis públics o privats, han de ser facturats directament als ciutadans i el seu cost ha de detallar clarament la part corresponent al cost directe i als impostos o taxes aplicats i, en tot cas, la pròpia societat s’ha de dotar dels recursos necessaris per a garantir que tothom té accés als serveis que necessita per viure amb dignitat i ser feliç.
5. L’Estat és el responsable de regular l’economia del país i, en col·laboració amb els principals agents econòmics, de la planificació macroeconòmica a mitjà i llarg termini. Per tant, l’Estat és el responsable de fixar la política fiscal i monetària, de garantir la plena ocupació, d’exercir la mediació laboral i de regular els sectors estratègics.
6. Cada ciutadà és responsable, col·lectivament, de les decisions i la gestió de l’Estat, participant-hi en la mesura de la seva voluntat i possibilitats a través dels canals democràtics de participació, elecció i decisió.

A Catalunya, aquest canvi de mentalitat i d’actitud individual i col·lectiva s’ha començat a notar, sobretot, a partir de l’inici del segle XXI i només té dues sortides possibles: la definició d’un nou sistema polític, profundament democràtic, o la frustració col·lectiva.