Les revolucions industrials del segle XIX i la primera meitat del segle XX van afavorir la consolidació de la majoria dels actuals estats de l’Europa occidental i, en alguns casos, fins i tot la seva creació. Durant quasi dos segles, les burgesies industrials d’aquests estats van anar consolidant els seus territoris com el seu mercat natural i, alhora, com el marc econòmic i cultural més adequat per consolidar les seves indústries. Alguns altres estats, l’espanyol entre ells, amb fronteres definides en el segle anterior i sense haver passat per les transformacions polítiques i socials inherents a l’etapa de la revolució industrial, també han esdevingut el mercat adequat per les burgesies de les zones industrialitzades dins el propi estat. En tots els casos, però, els marcs territorials d’aquestes estats són insuficients per al seu desenvolupament econòmic davant el procés d’obertura progressiva de mercats arreu del món, i ja fa dècades que les grans empreses del món occidental han adquirit un caràcter netament transnacional que ha estat el principal motor de les transformacions econòmiques i polítiques de l’Europa occidental. [Vots: 1 Puntuació: 4]Heu d'iniciar la sessió per votar
Feu un comentari
1 Comentari al tema "Tema 10234 – L’obsolescència dels vells estats"
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
I a la vegada, els estats esdevenen limitadors de llibertats de les nacions que contenen, e.g. l’estat espanyol.