Des de la gran crisi del petroli, les forces progressistes s’han situat en una posició defensiva, intentant preservar les conquestes del passat més que analitzant el present i sense ser capaces d’oferir un horitzó diferent del marcat pel Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, l’Organització Mundial del Comerç, el G-7 (Estats Units, Japó, Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia i Canadà), el G-20 (el grup dels 20 països més industrialitzats i els emergents amb més potencial), l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic, etc. Les forces progressistes amb responsabilitats de govern s’han situat en un pla subaltern i aquest fet ha provocat la seva decadència en les darreres dècades. Aquestes forces progressistes, que s’haurien hagut d’enfrontar al sistema polític-econòmic dominant i socialment regressiu, plantejant i defensant alternatives, van ser cooptades per aquest sistema, es van perdre dins d’ell i, avui son un element més d’aquest sistema, que accepten i no es proposen pas canviar. Tanmateix el futur que plantegen aquestes institucions de la governança mundial no sembla, almenys fins el moment, que contempli mesures amb capacitat de resoldre els reptes del segle XXI. Per aquesta raó l’alternativa progressista és més necessària que mai, però necessita canvis profunds que només es produiran si la humanitat és capaç de generar un nou marc ideològic que dibuixi una perspectiva creïble a mitjà termini i proposi les grans transformacions que s’haurien de començar a implementar des d’ara mateix. [Vots: 0 Puntuació: 0]Heu d'iniciar la sessió per votar
Feu un comentari
Sigues el primer a deixar un comentari!
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.