A l’interior de cada país els factors estructurals que incrementen la desigualtat social són:
- L’increment dels preus de les matèries primeres, per un costat, enriqueix els grans magnats del petroli, els terratinents exportadors d’aliments i a les grans companyies que les comercialitzen i, per l’altre, empobreix els consumidors més pobres.
- L’augment de la població mundial en un món globalitzat sense control democràtic, fa baixar els salaris a les manufactures de poc valor afegit. Quan els sous pugen a Xina, els tallers de les grans multinacionals de la moda es traslladen a Bangla Desh. Als països avançats els llocs de treball d’aquests sectors es deslocalitzen i fan baixar els sous.
- Als països avançats s’incrementen les diferències entre els salaris de les feines amb un elevat nivell de formació i els dels altres treballadors. En països intermedis, amb escassetat d’empreses d’alta tecnologia, hi ha grans dificultats pels joves qualificats.
- La privatització i desregulació de les grans empreses públiques de serveis (energia, electricitat, telefonia, etc.) ha creat situacions d’oligopoli amb tarifes abusives.
- La reducció d’impostos a les rendes més altes, l’elusió i evasió fiscals, la proliferació de paradisos fiscals, entre altres mesures han provocat la retallada de l’Estat del Benestar en els països on s’havia implantat.
- L’increment de beneficis ha concentrat la riquesa en una minoria que representa menys de l’1% de la població. Aquest monumental volum de capital líquid genera un sistema monetari i financer estructuralment inestable.
- L’augment dels lloguers i dels preus dels habitatges ha incrementat les rendes dels propietaris de béns immobles. La concentració de la població i de l’activitat en grans ciutats ha augmentat la demanda d’habitatge urbà, al mateix temps que la majoria d’Estats han deixat de prendre mesures correctores com s’havia fet entre 1945 i 1975.
Feu un comentari
3 Comentaris al tema "Tema 10109 – Factors estructurals"
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
3. No tots els països avançats tenen el mateix comportament. Per exemple, a Suècia (un altre païs en el que ens convindria enmirallar) el ratio entre el salari més alt i més baix en una empresa no sol superar el 20/1; mentre que a Espanya trobem casos de ratios superiors a 100/1. En la República Catalana podría legislar-se un ratio màxim, o bé fer polítiques fiscals que incentivin comportament racional, és a dir, de no exagerar el desequilibri.
5. i 6. És critic canviar radicalment la política fiscal envers l’economia productiva i especulativa. Els impostos de societats, actualment, afavoreixen l’economia especulativa (SICAV, i també les grans empreses pseudo-estatals, “IBEX 35”), mentre que són draconians amb les PIMEs, que a Catalunya creen la majoria de llocs de treball i són la columna vertebral de la economia del país. Per a poder-ho fer, cal control total del sistema fiscal, cosa actualmetn factible només amb un estat propi.
7. La concentració de la població en ciutats i grans zones metropolitanes (Barcelona en el nostre cas) seria innecessària si es vertebrés una xarxa de comunicacions físiques (transport) i sobretot electròniques (internet de banda ampla). D’aquesta forma una part molt important de la població no es veuria obligada a concentrar-se a prop dels grans pols econòmics.