Arreu del món van creixent grans metròpolis que es converteixen en l’hàbitat d’una bona part dels habitants del planeta i en els centres econòmics, de producció i de consum, més potents. Bona part del paper que des de la revolució francesa fins ara han tingut els estats, està sent absorbit per les grans ciutats, que ja avui formen una veritable xarxa mundial de coneixement, de serveis, de producció i d’allotjament. Des de primers del segle XX fins ara, la més que triplicació del nombre d’estats i la tendència que cada cop en sorgeixin més i de dimensions més reduïdes, afavoreix la consolidació d’un nou model d’estat, el de la ciutat-estat, un model que pot ser molt útil per afavorir un desenvolupament sostenible, com veurem en la tercera part d’aquest treball. [Vots: 0 Puntuació: 0]Heu d'iniciar la sessió per votar
Feu un comentari
3 Comentaris al tema "Tema 10236 – Del paper dels Estats al de les ciutats"
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
les grans metròpolis no afavoreixen la cohesió social ni la solidaritat. Les grans metròpolis representen, al meu parer, el concepte de ciutat oposat al model de ciutat que volem construir.
Totalment d’acord, hem de fer nuclis on la humanitat i les relacions siguin més fàcils
Aquest model tampoc és nou – recordem els polis grecs. I tot acceptant les observacions dels dos comentaris a sota (na Francisca i na Roseta), com a ciutadans lliures tenim més possibilitats d’exercir control democràtic a una gran metròpoli com és Barcelona que a un estat aliè com és Espanya. La idea és que l’escala dels estats es redueix, cosa que facilita la “direct accountability” (perdoneu, ho presto dels Anglesos), el fet de retre comptes (els polítics als seus electors).