Més enllà de les institucions polítiques –municipis i Generalitat-, de caràcter representatiu, legislatiu i executiu, els màxims òrgans del sistema judicial també formen part de l’estructura de l’Estat, tot i que cal garantir la seva plena independència respecte dels òrgans legislatius i executius, fent realment efectiva la separació entre els tres poders de l’Estat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha de ser la darrera instància del poder judicial i les seves actuacions només podran ser recorregudes davant dels Tribunals internacionals de Justícia. El sistema judicial català hauria de situar la mediació i la restauració com a formes prioritàries de resoldre els conflictes en tots els àmbits, de la mateixa manera que s’ha de donar prioritat a les polítiques de reinserció respecte del sistema penitenciari actual. [Vots: 1 Puntuació: 2]Heu d'iniciar la sessió per votar
Feu un comentari
3 Comentaris al tema "Tema 61504 – Sistema judicial"
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Penso que d’alguna manera s’hauria de fer un filtratge (una depuració) de tot el sistema judicial català per excloure del sistema tots aquells que d’alguna manera es pugui provar que tenen una relació d’afinitat amb el franquisme i en conseqüencia no es pugui acreditar la seva independència alhora d’impartir justícia d’una manera no partidista ni sense perill de caure en prevaricació.
És absolutament imprescindible depurar el sistema judicial català, idealment tot sencer, i com a mínim les altes instàncies (TSJC i les actuals “audiències provincials”). Recordem, per exemple, que a Alemanya en el gener del 1946 no quedaba virtualment cap jutge actiu que ho havia estat en el desembre del 1944.
Addicionalment, es podria plantejar substituir l’actual sistema de carrera judicial vitalicia (passades les oposicions) a un sistema on les funciones de jutge siguin dutes a terme per juristes qualificats durant un interval de temps limitat, a manera de servei públic obligatori.