Sense els instruments d’un Estat propi i, sovint, amb els aparells de l’Estat clarament en contra, la societat catalana ha sabut fer front als reptes culturals i lingüístics que han representat les tres grans onades immigratòries del darrer segle a base de fomentar totes les expressions culturals de Catalunya, tant en els àmbits de la cultura popular com en el més acadèmic ―història, antropologia, memòria històrica, documentació…―, mantenint vives les expressions culturals tradicionals ―literatura, teatre, cinema, arts plàstiques, arquitectura, museus, exposicions…― i, alhora, generant noves aportacions de cultura contemporània a partir de la creativitat artística i intel·lectual, mentre ressorgien expressions de caràcter molt local que sovint s’expandien arreu del país o incorporant expressions culturals cosmopolites. [Vots: 3 Puntuació: 5]Heu d'iniciar la sessió per votar
Feu un comentari
1 Comentari al tema "Tema 20305 – Reptes culturals i lingüístics de Catalunya"
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Sense l’estat propi, s’ha mantingut una relació gairebé de sinònims entre llengua i nació, com a mecanisme de supervivència. Cal tenir en compte, però, que un cop consolidat l’estat propi la llengua continuarà sent una molt potent eina d’integració i cohesió social. La raó és que els canvis socials continuaran, en tot cas a un ritme encara més ràpid.