La mobilitat del capital ha trastocat aquests consensos perquè ha facilitat l’elusió i l’evasió fiscals: per una banda, i en una competència fiscal, les rendes del capital han passat a ser gravades de manera molt més lleu que les del treball, la qual cosa és manifestament injusta; per altra banda, els mega-rics han passat a pagar molt pocs impostos, la qual cosa és encara més injusta. Els intents d’augmentar els impostos als que més guanyen sovint deriven en que paguin més les classes mitjanes. S’ha argumentat que una solució consisteix a gravar més els immobles, atenent al fet que no pot ni desplaçar-se ni amagar-se rere un embolic de societats interposades. Tanmateix, en un país de propietaris d’habitatges, aquest camí està lluny de ser planer. [Vots: 0 Puntuació: 0]Heu d'iniciar la sessió per votar
Feu un comentari
1 Comentari al tema "Tema 40913 – Mobilitat del capital i evasió fiscal"
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
L’única solució és gravar fortament els sectors econòmics especulatius (SICAVs etc.) i aquells que fan més mal que servei al país (e.g. contaminant – també amb purins, etc.), i gravar poc els sectors productius, especialment en rams que considerem estratègicament desitjables. Pel que fa els ciutadans (IRPF), caldrà mantenir una escala progressiva com fins ara, amb matisos menors.