Sovint aquest discurs hegemònic argumenta un pretès i mal interpretat internacionalisme, que proclama demagògicament la fraternitat, la solidaritat i la cooperació per sobre de les fronteres administratives, és a dir, al marge de quines siguin les fronteres estatals i de la seva creació o supressió, però que, avui més que mai, resulta el terreny ideal per les oligarquies dominants i les multinacionals, que actuen globalment fent abstracció de les fronteres existents, excepte quan poden treure’n profit per un tractament fiscal especialment tou o una legislació més permissiva.
Una segona fal·làcia que intenta desacreditar la creació d’estats a una escala humana, al veritable servei dels seus ciutadans, és la condemna genèrica dels nacionalismes, ignorant que n’hi ha de molt diverses formes (imperialistes i resistencialistes, segregadors i integradors…), les pitjors de les quals són ben presents en molts estats actuals que són, precisament, els qui desqualifiquen malèvolament els adversaris. No cal dir que és el cas espanyol, des de la vella “antes roja que rota” fins la recent “antes azul que rota”. [Vots: 2 Puntuació: 4.5]Heu d'iniciar la sessió per votar
Feu un comentari
1 Comentari al tema "Tema 51109 – Internacionalisme i nacionalisme"
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
El segon paràgraf (“Una segona fal·lacia…”) és potser el millor d’aquest document, la part que he llegit fins ara (pàgina 73/88, a paper). És una veritat tan important, que si fos possible caldria gavar-nos-la a foc.