Probablement, l’arrel ideològica d’aquesta laminació dels drets democràtics es troba en el pensament únic i en l’exigència de lideratges forts que s’està imposant des del neoliberalisme més radical i que es basa en negar l’existència d’alternatives a les polítiques aplicades i en defensar que només hi ha una via d’anàlisi i de solució amb la intenció, cada cop menys dissimulada, de demostrar que no cal triar i que, en el fons, la democràcia és innecessària. Sota aquesta premissa, el govern esdevé una pràctica tecnocràtica, que cal deixar en mans d’experts designats per organismes especialitzats i no pas per una població que se suposa desconeixedora dels autèntics mecanismes de funcionament. Més encara, des del pensament únic es propugna la major agilitat dels mètodes de govern jerarquitzats propis de les empreses privades (que han dut a nombroses fiascos en els darrers anys), i es combat contra els mecanismes de presa de decisions dels sistemes participatius i electius, que es presenten com a feixucs i ineficaços. [Vots: 1 Puntuació: 4]Heu d'iniciar la sessió per votar
Feu un comentari
2 Comentaris al tema "Tema 51105 – Drets democràtics"
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
No trobo correcte abusar de la palabra “liberal” i “liberalisme”. M’en considero, segons la definició original – aquell qui està a favor de la llibertat, personal i col·lectiva. En que descriu aquest paràgraf no és cap liberalisme (ni “neo”, ni “arqueo”), sinó dictadura pura i simple.