Si la base ideològica de l’empoderament ciutadà és el pensament crític i alternatiu, la seva base estructural rau en la proximitat entre els òrgans decisoris i els afectats, és a dir, en el principi de subsidiarietat. La història és plena de com les oligarquies busquen contrarestar la voluntat popular mitjançant l’aïllament o la llunyania de les unitats naturals d’organització reivindicativa immediata, com ho han estat el municipi o la fàbrica en l’etapa industrial de la nostra història. Més enllà de la proximitat –la comarca o la regió-, els moviments de base tenen dificultats per actuar de forma unificada i coordinada, i quan han hagut de crear estructures intermèdies o generals, han resultat costoses i lentes i han quedat cada cop més allunyades del batec popular. Ben al contrari, les oligarquies disposen de mitjans i recursos per organitzar-se en estructures piramidals i opaques, constituint delegacions, lobbies i un llarg etcètera, defugint la vulnerabilitat que pateixen en l’àmbit físic o territorial més proper i sabent que guanyar distància (física i/o administrativa) els permet imposar les seves regles. [Vots: 0 Puntuació: 0]Heu d'iniciar la sessió per votar
Feu un comentari
Sigues el primer a deixar un comentari!
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.
Heu d'iniciar la sessió per a comentar el tema.